‘ALMORZARET VALENCIÀ’, L’ALMORZAR MÉS ABUNDÓS D’ESPANYA

És un ritual tan sagrat que molts ho consideren més important que la paella. Qui ve…

La nova Avenguda del Port de Valéncia

Aceres de set metros, carril bici en la calçada y tres carrils per al tràfic URBANISME.…

DICCIONARIS DE LA LLENGUA VALENCIANA

APP per a Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.llenguavalenciana.diccionari&hl=es_419

En llínea

GENERAL: http://diccionari.llenguavalenciana.com

TRADUCTOR: http://traductor.llenguavalenciana.com

SINÒNIMS: https://diccionari.llenguavalenciana.com/sinonims/

RIMA: https://diccionari.llenguavalenciana.com/rima/

 

El Diccionari General de la Llengua Valenciana arreplega tot el lèxic valencià en les seues definicions en valencià i l’explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És resultat d’un treball de més de dèu anys del Doctor en Filologia En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, i d’un ample equip de colaboradors i informants.

Per a realisar el diccionari s’han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de Jaume March de 1371 o el Liber elegantiarum de Joan Esteve de 1489 fins als actuals, passant pels de Carles Ros, Josep Escrig, Constantí Llombart, Martí Gadea, Lluís Fullana, Emili Miedes,… seguint un criteri d’estricta valencianitat llingüística.

El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l’argot, llenguage coloquial o vulgar. Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d’un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-.

És un diccionari normatiu, per lo que si la paraula és una variant antiga, dialectal, local…, es remet a formes més generals, correctes o actuals.

El Diccionari Bilingüe Valencià-Castellà/Castellà-Valencià és un diccionari d’us, a on podeu trobar les formes més usuals o vives ortografiades en valencià i la seua equivalència en castellà per a facilitar la seua localisació.

No és un diccionari etimològic ni històric a on tenen cabuda els arcaismes; les formes arcaiques, per molt nostres o vives que en el seu moment foren, no solen aparéixer a no ser que haja segut necessari reintroduir-les per a omplir el buit que deixaren. Tampoc és un diccionari dialectal; els localismes no solen tindre entrada si són innecessaris i els que tenen un cert us comarcal se remeten a la forma valenciana general. És, per tant, un diccionari que reflectix una llengua actual i viva sense mistificacions capcioses.

El Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims pretén ser un element auxiliar per ad aquell que desige afondar en el lèxic valencià, sense haver de llimitar-se al cada volta més restringit «llenguage bàsic», que si be és suficient per a «anar per casa», resulta massa pobre en expressivitat per a qualsevol que utilise l’idioma en el camp educatiu, lliterari, comercial, o d’alguna atra especialitat.

El Diccionari Valencià de la Rima facilita als poetes la possibilitat de trobar ràpidament les rimes que necessiten utilisant tot el lèxic del Diccionari General de la Llengua Valenciana. En este diccionari de rimes ademés de les paraules s’oferixen també les seues definicions per a facilitar l’elecció del poeta.

Es pot fer la consulta posant la paraula que es vullga fer rimar i apareixerà un llistat de totes les paraules que tenen la mateixa terminació. També es pot buscar directament per la terminació.

Esta edició està en procés de construcció, s’anirà millorant i completant progressivament en més informació.

Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes

https://www.llenguavalenciana.com/

La Llengua Valenciana és l’usual per a més de dos millons de parlants de la Comunitat Autònoma de Valéncia (històricament Regne de Valéncia), era la llengua oficial del Regne de Valéncia i hui reconeguda llengua cooficial per l’Estatut d’Autonomia.

El Sigle d’Or de la Lliteratura Valenciana (s. XV) constituïx l’época de major esplendor per a les lletres valencianes, alvançant-se a les demés llengües romàniques. El valencià modern és l’evolució natural del valencià que utilisaven els clàssics, que ademés ya se n’orgullien en les seues obres de dir que escrivien en llengua valenciana.

La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes és l’encarregada de l’estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la normativisació, a tots els nivells, i de l’us oral i escrit de l’idioma, basant-se en la realitat llingüística valenciana i en criteris científics que s’ha concretat en la seua ortografia, diccionari, estàndart oral…

Esta secció està formada per filòlecs, llingüistes, escritors i experts en llengua i lliteratura que treballen diversos aspectes de la llengua i lliteratura valencianes. Les seues propostes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques conformen un conjunt coherent segons la realitat històrica i actual de la llengua valenciana.

Les normes ortogràfiques emanades de la Secció foren oficialisades per la Generalitat Valenciana per a l’idioma valencià i en elles fon redactat el primer Estatut d’Autonomia.